Els meus vint-i-cinc

February 19, 2018

 

Avui, és el meu primer dia més proper els 30, com m'ha dit una amiga aquest matí. Suposo que em volia fer veure que els 25 anys ja no són tan bonics com els 24... Però la veritat és que jo no ho veig així.

Si no que ho veig com un canvi d'etapa, evidentment més madur, però que també pots fer més coses. M'agrada pensar, que dels meus 20-25 n'he tret moltes coses bones, com els meus coneixements, els meus primers passos fora del que són la carrera i el màster, les meves anades i tornades de qualsevol lloc, els meus senyors dos mesos de vacances... Però si, són molt bonics, però em sento molt més motivada pels 25 pel sol fet que tens més possibilitats per tot.

Primer de tot comences a tenir un estatus dintre del sector professional i personal, comences a trobar-te, ja no estàs tant perdut, i això et permet evolucionar tant professionalment com personalment. Comences a veure que tens més obligacions però alhora més llibertats, més possibilitats de fer el que tu vulguis per evolucionar. I comences a mirar-te com una persona una mica més adulta que està formant la seva vida i que l'està enfocant cap allà on vol ella.

En aquests vint-i-cinc l'únic que vull aconseguir és coneixem més a mi mateixa, per poder-me explotar més i poder evolucionar tot el que vull. Els vint-i-cinc vull que siguin evolució.

Share on Facebook
Share on Twitter
Please reload

Please reload

Archive

February 19, 2018

January 8, 2018

January 2, 2018

Please reload

Recent Posts